• Pronúncia(i): /ˈkɔn.sɔrs/
  • Etimologia: Del prefix con- i sors.

Adjectiu

modifica

cōnsors m. f. n. ‎(genitiu cōnsortis)

  1. unit, associat

Declinació

modifica

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu cōnsors cōnsortēs cōnsortia
Vocatiu cōnsors cōnsortēs cōnsortia
Acusatiu cōnsortem cōnsors cōnsortēs cōnsortia
Genitiu cōnsortis cōnsortium
Datiu cōnsortī cōnsortibus
Ablatiu cōnsortī cōnsortibus

cōnsors ? ‎(genitiu cōnsortis)

  1. soci
  2. company
  3. consort
  4. cohereu

Declinació

modifica