copia

Potser volíeu: copià, còpia

Potser volíeu: copià, còpia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈpi.ə/
	balear /koˈpi.ə/, /kuˈpi.ə/
Occidental:	/koˈpi.a/

• Rimes: -ia

Verb

copia

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de copiar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb copiar

Miscel·lània

• Síl·labes: co·pi·a (3)
• Anagrames: acopi, acopí

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈko.pja/
• Rimes: -opja
• Etimologia: Del llatí cōpia.

Nom

copia f. ‎(plural copias)

1. còpia

Miscel·lània

• Síl·labes: co·pia (2)

Vegeu també

• copia. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔː.pja/
• Etimologia: Del llatí cōpia.

Nom

copia f. ‎(plural copie)

1. còpia

Miscel·lània

• Síl·labes: cò·pia (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkoː.pɪ.a/
• Etimologia: Del prefix co- i ops.

Nom

cōpia f. ‎(genitiu cōpiae)

1. subministrament, reserva
2. riquesa, abundor
3. tropes, reforços, contingent

   «Caesar partitis copiis cum Gaio Fabio legato et Marco Crasso quaestore celeriterque effectis pontibus adit tripertito, aedificia vicosque incendit, magno pecoris atque hominum numero potitur.» (Juli Cèsar, De Bello Gallico, 6)

   Cèsar, havent dividit les seves tropes amb C. Fabi, el seu lloctinent, i M. Cras el seu qüestor, i havent construït ràpidament uns ponts, penetrà en el país en tres divisions, cremà les cases i les viles, i prengué possessió d'un gran nombre de bestiar i persones.

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cōpia	cōpiae
Vocatiu	cōpia	cōpiae
Acusatiu	cōpiam	cōpiās
Genitiu	cōpiae	cōpiārum
Datiu	cōpiae	cōpiīs
Ablatiu	cōpiā	cōpiīs

Derivats

• cōpiōsus
• cornūcōpia