coral

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈɾaɫ/ⓘ
	balear /koˈɾaɫ/, /kuˈɾaɫ/
Occidental:	/koˈɾaɫ/

• Rimes: -al
• Etimologia: [1] Zoologia: del llatí tardà corallum ‎(«corallu>coral»), del clàssic corallium ‎(«coralliu>corall»), del grec antic κοράλλιον ‎(korállion), segle XIII.
• Etimologia: [2] Cordial: de cor i el sufix -al, del llatí cor, segle XIV.
• Etimologia: [3] Música: de cor i el sufix -al, del llatí chorus, del grec antic χορός ‎(khorós, «grup de persones que cantaven i ballaven en un lloc tancat»), de χόρτος ‎(khórtos, «recinte tancat»), segle XVIII.

Nom

coral m. ‎(plural corals)

1. Animal metazou marí proveït d'un esquelet calcari; corall.

Variants

• corall

Traduccions

Animal metazou marí

• Anglès: coral ^(en)
• Castellà: coral ^(es) f.
• Francès: corail ^(fr)
• Italià: corallo ^(it)
• Llatí: coralium ^(la)

Adjectiu

coral inv. ‎(plural corals)

1. Cordial, entranyable.
2. (música) Relatiu al cor.

Traduccions

Cordial

• Anglès: cordial ^(en)
• Castellà: cordial ^(es)
• Italià: cordiale ^(it), corale ^(it)

Relatiu al cor musical

• Anglès: choral ^(en)
• Castellà: coral ^(es)
• Italià: corale ^(it)

Nom

coral f. ‎(plural corals)

1. Grup de persones que canten simultàniament, de vegades també dit en la forma reduïda cor.
2. Composició musical religiosa destinada a ésser cantada per un cor musical.

Traduccions

Grup de cantaires

• Anglès: choir ^(en)
• Basc: abesbatza ^(eu)
• Castellà: coro ^(es) m.
• Francès: chorale ^(fr)
• Italià: coro ^(it)
• Polonès: chór ^(pl)

Composició musical

• Anglès: chorale ^(en)
• Castellà: coral ^(es) f.
• Francès: choral ^(fr)
• Italià: corale ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ral (2)
• Anagrames: calor, Carol, colar, lacro

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Anglès

Adjectiu

coral ‎(no comparable)

1. coral·lí

Nom

coral ‎(comptable i incomptable, plural corals)

1. coral (animal)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /koˈɾal/

Americà: alt /k(o)ˈɾal/, baix /koˈɾal/

• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí choralis, de chorus ‎(«cor») [1-2].
• Etimologia: Del francès antic coral, del llatí corallum, del grec antic κοράλλιον ‎(korállion) [3].

Adjectiu

coral inv. ‎(plural corales)

1. coral

Nom

coral f. ‎(plural corales)

1. coral (composició musical)

Nom

coral m. ‎(plural corales)

1. coral (animal)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ral (2)
• Anagrames: alcor, calor, carló, claro, clora, clorá, colar, corla, corlá, lacro, lacró

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre coral

Portuguès

• Etimologia:

[1-2] Del llatí choralis.

[3] Del llatí corallium.

Adjectiu

coral inv. ‎(plural corais)

1. coral

Nom

coral m. ‎(plural corais)

1. coral (agrupació musical)

Nom

coral m. ‎(plural corais)

1. coral (animal)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ral (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Priberam da Língua Portuguesa sobre coral