cridaner

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kɾi.ðəˈne/
Occidental:	nord-occidental /kɾi.ðaˈne/, valencià /kɾi.ðaˈneɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De cridar, l'infix -an- i el sufix -er, segle XIX.

Adjectiu

cridaner m. ‎(femení cridanera, plural masculí cridaners, plural femení cridaneres)

1. Que crida molt.

   Perquè en Jeroni podia ésser certament un descregut i un cridaner i un renegaire, però les estimava de cor aquelles dones.

2. Que és molt vistós.

   El verd clar és molt cridaner.

Traduccions

Que crida molt

• Anglès: loudmouthed ^(en)
• Castellà: chillón ^(es)
• Francès: brailleur ^(fr)

Que és molt vistós

• Anglès: showy ^(en)
• Francès: joli ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: cri·da·ner (3)
• Anagrama: cridaren

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB