culotàrem

Potser volíeu: culotarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.ɫuˈta.ɾəm/
	balear /ku.ɫoˈta.ɾəm/, /ku.ɫuˈta.ɾəm/
Occidental:	/ku.ɫoˈta.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

culotàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de culotar
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb culotar

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·lo·tà·rem (4)
• Heterograma de 9 lletres (acelmortu)
• Anagrames: ocultarem, ocultàrem