culotàreu

Potser volíeu: culotareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.ɫuˈta.ɾəw/
	balear /ku.ɫoˈta.ɾəw/, /ku.ɫuˈta.ɾəw/
Occidental:	/ku.ɫoˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

culotàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de culotar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb culotar

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·lo·tà·reu (4)
• Anagrames: ocultareu, ocultàreu