degú

Català antic

• Etimologia: De negú.

Adjectiu

degú ‎(plural deguns, femení deguna)

1. ningun, cap

   «E vull ésser feta dita mia sepultura tant simplament com fer se puga, sens pompa ni brogit degú» (Dalfina Roís de Corella, Documentació Corella 265, 1504)

Pronom

degú

1. ningú

   «Al cor, no copdiciant res de degú; en la boqua, no parlar mal de degú» (Sant Vicent Ferrer, Sermons, I, 1410)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, CIVAL