demostratiu
Català
modifica
- Pronúncia(i): oriental /də.mus.tɾəˈtiw/, occidental /de.mos.tɾaˈtiw/
- Rimes: -iw
- Etimologia: Del llatí demonstrativus, segle XVII.
Adjectiu modifica
demostratiu m. (femení demostrativa, plural masculí demostratius, plural femení demostratives)
- Que pot demostrar.
- (gramàtica) Que indica la proximitat o llunyania d'allò a què es refereix el discurs respecte els interlocutors.
Relacionats modifica
| Grau | adjectiu | pronom | adverbi | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1r | proximitat | 1a persona | aquest | aquest, est1, este2 | això | açò2, ço1 | aquí | ací2 |
| 2n | 2a persona | aqueix1, eix1, eixe2 | això | aquí, ahí2 | ||||
| 3r | llunyania | concreta | aquell | allò | allí | |||
| imprecisa | allà | |||||||
| 1) Poc comú o arcaic 2) Occidental En general s’usen dos graus: proximitat i llunyania. L’ús de tres graus amb proximitat de 1a o 2a persona és característic de la majoria del valencià i de la llengua antiga. | ||||||||
Traduccions modifica
demostratiu (gramàtica)
- Anglès: demonstrative (en)
- Castellà: demostrativo (es)
- Francès: démonstratif (fr)
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: de·mos·tra·tiu (4)
Vegeu també modifica
- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
