desenroscàsseu

Català

Verb

desenroscàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb desenroscar.

Variants

• desenrosquéssiu, desenrosquésseu, desenroscàssiu, desenroscàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: des·en·ros·càs·seu (5)