disglair

Gal·lès

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: Del prefix dis- i claer

Adjectiu

disglair ‎(equatiu disgleiried, comparatiu disgleiriach, superlatiu disgleiriaf)

1. brillant, enlluernador (també figuratiu)

   Dyfodol disglair i gyfansoddwr ifanc o Bonteglwys.

   Un futur brillant per al jove compositor de Ponteglwys.

Referències

• Modern Welsh Dictionary, Gareth King, pàg. 71