distenésseu

Català

Verb

distenésseu

1. (col·loquial central) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb distendre.

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·te·nés·seu (4)
• Anagrames: destinésseu, esdentéssiu, estudiessen