diumenger

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/diw.məɲˈʒe/
Occidental:	nord-occidental /diw.meɲˈd͡ʒe/
	valencià /diw.meɲˈd͡ʒeɾ/, /diw.meɲˈd͡ʒe/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De diumenge i el sufix -er, segle XX.

Nom

diumenger m. ‎(plural diumengers, femení diumengera)

1. Qui diumengeja sovint.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: dominguero ^(es) m.

Adjectiu

diumenger m. ‎(femení diumengera, plural masculí diumengers, plural femení diumengeres)

1. diumengí
2. Que diumengeja sovint.

Sinònims

• (diumengí) dominical

Compostos i expressions

• caçador diumenger

Traduccions

    diumengí — vegeu diumengí

Que diumengeja sovint

Miscel·lània

• Síl·labes: diu·men·ger (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot