domeny

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /duˈmɛɲ/
	balear /doˈməɲ/, /duˈmɛɲ/
Occidental:	/doˈmeɲ/

• Rimes: -ɛɲ
• Etimologia: Del llatí domĭniu ‎(«domini»).

Nom

domeny m. ‎(plural domenys)

1. domini

   «[...] i no tems l'escomesa del fillol qui s'assatja / al domeny de les ones, i te'n prega el teu braç.» (Joan-Salvat Papasseit, Cançó de l'amor efímera)

Verb

domeny

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de domenyar.

Variants

• domenyo, domenye

Miscel·lània

• Síl·labes: do·meny (2)
• Heterograma de 6 lletres (demnoy)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB