• Pronúncia(i): /eːˈmaŋ.kɪ.poː/
  • Etimologia: Derivat de ex- ‎(«separar») i mancipo ‎(«acte de transferir»).

ēmancipō ‎(1a present?), ēmancipās ‎(2a present), ēmancipāre ‎(infinitiu), emancipāvī ‎(perfet), emancipātum ‎(supí)

  1. Castigar un pare legalment excloent de l'herència al seu fill.
  2. emancipar