emponara

Potser volíeu: emponarà

Català

Verb

emponara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb emponar-se.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb emponar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: em·po·na·ra (4)
• Anagrames: apomaren, aponarem, aponàrem