encariguéreu

Català

Verb

encariguéreu

1. (col·loquial balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de encarir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb encarir.

Variants

• [1] encaríreu
• [2] encariguésseu, encaríssiu, encarísseu, encaríreu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ca·ri·gué·reu (5)