encariva

Català

Verb

encariva

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de encarir.
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de encarir.

Variants

• [1] encarigueva, encaria
• [2] encarigueva, encaria

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ca·ri·va (4)
• Anagrames: cairaven, canviaré, vacarien