endolcíveu

Català

Verb

endolcíveu

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de endolcir.

Variants

• endolciguéveu, endolcíeu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·dol·cí·veu (4)