enfuronàreu

Potser volíeu: enfuronareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɱ.fu.ɾuˈna.ɾəw/
	balear /əɱ.fu.ɾoˈna.ɾəw/, /əɱ.fu.ɾuˈna.ɾəw/
Occidental:	/eɱ.fu.ɾoˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

enfuronàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de enfuronar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfuronar.

Variants

• [2] enfuronàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·fu·ro·nà·reu (5)