ensortilla
Potser volíeu: ensortillà
CatalàModifica
- Pronúncia:
- Oriental: /ən.surˈti.ʎə/
- Occidental: nord-occidental /en.sorˈti.ʎa/, valencià /en.soɾˈti.ʎa/, /en.suɾˈti.ʎa/
- Rimes: -iʎa
- Etimologia: De ensortillar.
NomModifica
en·sor·ti·lla f. (plural ensortilles)
- (menorquí) sortija
VerbModifica
en·sor·ti·lla
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ensortillar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ensortillar
Vegeu tambéModifica
- Obres de referència: DCVB