envit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /əmˈbit/, balear /əɱˈvit/

Occidental: nord-occidental /emˈbit/, valencià /eɱˈvit/, /emˈbit/

Informal: nord-occidental /amˈbit/

• Rimes: -it
• Etimologia: De envidar, segle XV.
• Anagrames: venti, ventí, vetin, vinté, vintè

Nom

en·vit m. ‎(plural envits)

1. Moment del joc en què es pot fer una invitació a apostar.
2. Conjunt de cartes destinades a envidar.

   Tenir vint-i-vuit d'envit.

3. oferiment
4. (peixos) fadrí

Traduccions

Invitació a apostar

• Anglès: raise ^(en)
• Castellà: envite ^(es) m.

• Francès: invite ^(fr) f.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat