epicus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɛ.pɪ.kʊs/
• Etimologia: Del grec ἐπικός ‎(epikós), derivat de ἔπος ‎(épos, «paraula»).

Adjectiu

epicus m., epica f., epicum n.

1. èpic

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	epicus	epica	epicum		epicī	epicae	epica
Vocatiu	epice	epica	epicum		epicī	epicae	epica
Acusatiu	epicum	epicam	epicum		epicōs	epicās	epica
Genitiu	epicī	epicae	epicī		epicōrum	epicārum	epicōrum
Datiu	epicō	epicae	epicō		epicīs
Ablatiu	epicō	epicā	epicō		epicīs