Català
Modifica

NomModifica

e·re·mi·ta m. f. ‎(plural eremites)

  1. En el cristianisme, persona que decideix viure aïllat de la civilització per dedicar-se a l'oració amb Déu.

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: /e.ɾeˈmi.ta/
Americà: alt /e.ɾeˈmi.t(a)/, baix /e.ɾeˈmi.ta/

NomModifica

e·re·mi·ta m. ‎(plural eremitas)

  1. eremita

SinònimsModifica


Llatí
Modifica

NomModifica

erēmīta f. ‎(genitiu erēmītae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu erēmīta erēmītae
Vocatiu erēmīta erēmītae
Acusatiu erēmītam erēmītās
Genitiu erēmītae erēmītārum
Datiu erēmītae erēmītīs
Ablatiu erēmītā erēmītīs
  1. eremita