ergo

Potser volíeu: ergo-

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɛr.ɡo/
• Etimologia: Del llatí ergo.

Conjunció

ergo

1. (llatinisme) doncs, conseqüentment; utilitzat per concloure un sil·logisme.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: ergo ^(en)
• Castellà: ergo ^(es)
• Llatí: ergo ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: er·go (2)
• Anagrames: ogre ^(revers), Rogé

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC

Anglès

• Pronúncia: /ˈɛɚɡoʊ/, /ˈɝɡoʊ/
• Etimologia: Del llatí ergo, segle XIV.

Conjunció

ergo

1. ergo

Miscel·lània

• Síl·labes: er·go (2)

Vegeu també

• Obres de referència: Merriam, Collins, Cambridge, Dict

Italià

Verb

ergo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de ergere