Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈɛrt/
  • Rimes: -ɛɾt
  • Etimologia: Del llatí vulgar *erctu(m), de ērēctus, participi de ērigō ‎(«erigir, posar dret»), segle XIV. Doblet del cultisme erecte.

AdjectiuModifica

ert m. ‎(femení erta, plural masculí erts, plural femení ertes)

  1. En posició vertical i mancat de flexibilitat.

SinònimsModifica

AntònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica