esbandires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əz.bənˈdi.ɾəs/, occidental /ez.banˈdi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

esbandires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de esbandir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbandir.

Variants

• [2] esbandiguesses, esbandigueres, esbandissis, esbandisses

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ban·di·res (4)
• Anagrames: esbandir-se, esbrinades