esbroncàreu

Potser volíeu: esbroncareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əz.bɾuŋˈka.ɾəw/
	balear /əz.bɾoŋˈka.ɾəw/, /əz.bɾuŋˈka.ɾəw/
Occidental:	/ez.bɾoŋˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

esbroncàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de esbroncar.

   [Vosaltres/vós] esbroncàreu o vau/vàreu esbroncar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbroncar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] esbronquéssiu, esbronquésseu, esbroncàsseu, esbroncàssiu o esbroncàreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·bron·cà·reu (4)