escarafall

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.kə.ɾəˈfaʎ/, occidental /es.ka.ɾaˈfaʎ/

Informal: nord-occidental /as.ka.ɾaˈfaʎ/

• Rimes: -aʎ
• Etimologia: D’un antic *escrafalls, dissimilació de *esclafalls, de esclafar ‎(«esclafir de riure»), segle XIX.

Nom

escarafall m. ‎(plural escarafalls)

1. (comunament en plural) Demostració excessiva o afectada d'espant, admiració, etc.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: aspaviento ^(es), alharada ^(es), espaviento ^(es), milagrón ^(es), hasanería ^(es)
• Francès: exclamation ^(fr), effroi ^(fr)
• Italià: spavento ^(it), ammirazione ^(it)
• Llatí: pavoris affectatio ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ca·ra·fall (4)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.