esdentàssiu

Català

Verb

esdentàssiu

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb esdentar.

Variants

• esdentéssiu, esdentésseu, esdentàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·den·tàs·siu (4)
• Anagrames: destinàsseu, estudiassen