espera

Potser volíeu: esperà, esperá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈpe.ɾə/, occidental /esˈpe.ɾa/
• Rimes: -eɾa
• Etimologia: De esperar.

Nom

espera f. ‎(plural esperes)

1. Acció d'esperar.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: espera ^(es) f.

Verb

espera

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de esperar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb esperar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pe·ra (3)
• Anagrames: paeres, peresa, pesaré, separe

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /esˈpe.ɾa/, meridional /ehˈpe.ɾa/

Americà: alt /esˈpe.ɾa/, baix /ehˈpe.ɾa/

• Rimes: -eɾa
• Etimologia: Deverbal de esperar.

Nom

espera f. ‎(plural esperas)

1. espera

Verb

espera

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb esperar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb esperar

Variants

• [2]: (voseo) esperá

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pe·ra (3)
• Anagrames: aperes, aperés, aprese, apresé, parees, pareés, párese, peerás, pesare, pesaré, pesera, presea, rápese, raspee, raspeé, repase, repasé, repesa, repesá, resepa, separe, separé, serpea, serpeá

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre espera}