esporuguir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.pu.ɾuˈɣi/ⓘ
	balear /əs.po.ɾuˈɣi/, /əs.pu.ɾuˈɣi/
Occidental:	nord-occidental /es.po.ɾuˈɣi/
	valencià /es.po.ɾuˈɣiɾ/, /es.po.ɾuˈɣi/
Informal:	nord-occidental /as.po.ɾuˈɣi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: esporuguí
• Etimologia: Del prefix es- i poruc, segle XX.

Verb

esporuguir trans., pron. ‎(pronominal esporuguir-se)

1. Fer agafar por a algú.
2. Agafar por.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	esporuguir			haver esporuguit
gerundi	esporuguint			havent esporuguit
participi	esporuguit, esporuguida, esporuguits, esporuguides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	esporugueixo	esporugueixes	esporugueix	esporuguim	esporuguiu	esporugueixen
	esporugueixi						sept
		esporuguixes	esporuguix			esporuguixen	occ
	esporuguixo						n-occ
imperfet	esporuguia	esporuguies	esporuguia	esporuguíem	esporuguíeu	esporuguien
passat simple	esporuguí	esporuguires	esporuguí	esporuguírem	esporuguíreu	esporuguiren
futur	esporuguiré	esporuguiràs	esporuguirà	esporuguirem	esporuguireu	esporuguiran
condicional	esporuguiria	esporuguiries	esporuguiria	esporuguiríem	esporuguiríeu	esporuguirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	esporugueixi	esporugueixis	esporugueixi	esporuguim	esporuguiu	esporugueixin
	esporuguisca	esporuguisques	esporuguisca			esporuguisquen	occ
imperfet	esporuguís	esporuguissis	esporuguís	esporuguíssim	esporuguíssiu	esporuguissin
		esporuguisses		esporuguíssem	esporuguísseu	esporuguissen
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	esporugueix	esporugueixi	esporuguim	esporuguiu	esporugueixin
	–	esporuguix	esporuguisca			esporuguisquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... esporuguit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... esporuguir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... esporuguit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... esporuguit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... esporuguit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... esporuguit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... esporuguir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... esporuguit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... esporuguit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... esporuguit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: esporugueixo, esporugueix, esporuguim

Sinònims

• aporugar, estamordir

Traduccions

Fer agafar por

• Alemany: verängstigen ^(de), erschrecken ^(de)
• Anglès: frighten ^(en)
• Castellà: amedrentar ^(es)
• Francès: terrifier ^(fr)
• Italià: spaurire ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·po·ru·guir (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot