estaribén

Caló català

• Pronúncia: /əs.tə.ɾiˈben/

Nom

estaribén ‎(əstəribén) f.

1. forma alternativa de estaripén ‎(«presó»)
2. gàbia

   «Unes caderneres, ternís, sí... Una estaribén a fora, airejada, i la mare els durà halar. Només panyí, per pilar.» (Josep Pujol, Cardina, 2012)

   Unes caderneres, petites, sí... Una gàbia a fora, airejada, i la mare els durà menjar. Només aigua, per beure.

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33