estola

Català

• Pronúncia:

Oriental: /əsˈtɔ.ɫə/

Occidental: nord-occidental /esˈtɔ.ɫa/, valencià /esˈtɔ.ɫa/, /esˈtɔ.ɫɔ/

Informal: occidental /asˈtɔ.ɫa/, occidental /asˈtɔ.ɫɛ/

• Rimes: -ɔla
• Etimologia: Del llatí stola ‎(«vestit llarg»), del grec antic στολή ‎(stolḗ, «vestit»), segle XIV.
• Anagrames: estaló, soleta

Nom

es·to·la f. ‎(plural estoles)

1. Vestidura sagrada que consisteix en una faixa d'una cana i mitja de llarg en què estan clavades tres creuetes petites, una en el centre i una a cada cap.

Compostos i expressions

• Estola magna: Una estola molt ampla i que porta el diaca en advent i quaresma quan no porta dalmàtica.

Traduccions

Traduccions: estola

• Alemany: Stola ^(de) f.
• Anglès: stole ^(en)
• Castellà: estola ^(es), estolón ^(es)
• Eslovac: štóla ^(sk) f.
• Esperanto: stolo ^(eo)
• Francès: étole ^(fr)

• Hongarès: stóla ^(hu)
• Italià: stola ^(it)
• Llatí: stola ^(la)
• Polonès: stuła ^(pl) f.
• Portuguès: estola ^(pt) f.
• Rus: сто́ла ^(ru) f. ‎(stola)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: septentrional /esˈto.la/, meridional /ehˈto.la/

Americà: alt /esˈto.la/, baix /ehˈto.la/

• Etimologia: Del llatí stola.

Nom

es·to·la f. ‎(plural estolas)

1. estola