evitern

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.βiˈtɛrn/, balear /ə.viˈtɛɾn/
Occidental:	nord-occidental /e.βiˈtɛrn/
	valencià /e.viˈtɛɾn/, /e.βiˈtɛɾn/

• Rimes: -ɛɾn
• Etimologia: Del llatí aeviternus, de aevum ‎(«vida durable»).

Adjectiu

evitern m. ‎(femení eviterna, plural masculí eviterns, plural femení eviternes)

1. Que ha tingut principi però és de durada eterna.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: aeviternal ^(en)
• Castellà: eviterno ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·vi·tern (3)
• Anagrames: intervé, inveter, retiven

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot