exaloc

Català antic

Nom

exaloc m. ‎(plural exalocs)

1. forma alternativa de eixaloc

   «D' altre part, devés migjorn n' à ·I· altre, qui engendra núvols, e ha nom eore, mas los mariners li dien exaloc, e no sé rahó per què l' apellen axí.» (Llibre del Tresor, segle XV)