exaloch

Català antic

Nom

exaloch m. ‎(plural exalochs)

1. forma alternativa de eixaloc

   «Lo fill del rey dix que dels·IIII· vents principals eren engendrats·IIII· vents altres, ço és saber: exaloch, mestre, e grech, e labeig.» (Ramon Llull, Llibre de meravelles, 1288-1289)

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo, DTCA