• Pronúncia(i): /ˈfa.bɛr/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *dhabh («adequar»).[1]

faber m. ‎(genitiu fabrī)

  1. artesà
  2. forjador

Declinació

modifica
2a declinació (e)r-, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu faber fabrī
Vocatiu faber fabrī
Acusatiu fabrum fabrōs
Genitiu fabrī fabrōrum
Datiu fabrō fabrīs
Ablatiu fabrō fabrīs


Derivats

modifica

Adjectiu

modifica

faber m., fabra f., fabrum n.

  1. enginyós, elaborat, artesanal

Declinació

modifica

Primera i segona declinació, -er, -ra, -rum.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu faber fabra fabrum fabrī fabrae fabra
Vocatiu faber fabra fabrum fabrī fabrae fabra
Acusatiu fabrum fabram fabrum fabrōs fabrās fabra
Genitiu fabrī fabrae fabrī fabrōrum fabrārum fabrōrum
Datiu fabrō fabrae fabrō fabrīs
Ablatiu fabrō fabrā fabrō fabrīs

Vegeu també

modifica
  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.233-234