filius

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfiː.lɪ.ʊs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *dʰeh₁(y)- («xuclar»), compareu amb un altre terme itàlic, el falisc hileo («fill»).

Nom

fīlius f. ‎(genitiu fīliī)

2a declinació -us, -ī
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	fīlius	fīliī
Vocatiu	fīlī	fīliī
Acusatiu	fīlium	fīliōs
Genitiu	fīliī fīlī	fīliōrum
Datiu	fīliō	fīliīs
Ablatiu	fīliō	fīliīs

1. fill

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.242