finíreu

Potser volíeu: finireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fiˈni.ɾəw/, occidental /fiˈni.ɾew/
• Rimes: -iɾew

Verb

finíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de finir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb finir.

Variants

• [1] finiguéreu
• [2] finiguésseu, finiguéreu, finíssiu, finísseu

Miscel·lània

• Anagrama: inferiu

Català antic

Verb

finíreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de finir
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de finir

Variants

• [1] finist
• [2] finíssets, finísseu, finírets