Italià
Modifica

VerbModifica

fingo

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de fingere


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈfɪŋ.ɡoː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *dʰeyǵʰ-.

VerbModifica

fingō ‎(1a present?), fingis ‎(2a present), fingere ‎(infinitiu), finxī ‎(perfet), finxum ‎(supí)

  1. amassar, modelar, esculpir
    Ex.: A Lysippo fingi volebat. — (traducció:«Ell voldria que Lisip esculpís la seva estàtua.»)
  2. arranjar
    Ex.: Comas fingere. — (traducció:«arranjar els cabells»)