Potser volíeu: flaüta


Català
Modifica

 
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: De l'occità antic flautar ‎(«tocar la flauta»), segle XIV, per analogia amb flaujar ‎(«tocar el flabiol») i el llatí flatare, forma freqüentativa de flare ‎(«bufar»). Segons Meyer-Lübke, de flaut d’origen onomatopeic.

NomModifica

flau·ta f. ‎(plural flautes)

  1. Instrument aeròfon de fusta consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l'altre, que té prop d'aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus.

VariantsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: /ˈflau.ta/
Americà: alt /ˈflau.t(a)/, baix /ˈflau.ta/

NomModifica

flau·ta f. ‎(plural flautas)

  1. flauta