• Pronúncia(i): /ˈfluː.mɛn/
  • Etimologia: De fluō i el sufix -men.

flūmen n. ‎(genitiu flūminis)

  1. fluid, curs d'aigua
    Manare suo flumine.
    Fluir formant un curs d'aigua.
  2. riu, torrent
    Rigido flumine nubes exonerabantur.
    Els núvols descarregaven en torrents de calamarsa.
  3. abundància, riquesa
    Flumen ingenii.
    Riquesa d'imaginació.

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu flūmen flūmina
Vocatiu flūmen flūmina
Acusatiu flūmen flūmina
Genitiu flūminis flūminum
Datiu flūminī flūminibus
Ablatiu flūmine flūminibus