foraeixit

Català antic

• Etimologia: De fora i eixir, calc de l’italià fuoriuscito, segle XV.

Adjectiu

foraeixit m.

1. sortit, fora de si

   «Quasi foraexit de seny, començà a cridar grans crits» (Curial e Güelfa)

2. exiliat

Descendents

• Castellà: foragido

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo