foraeixit
Català antic
modifica
- Etimologia: De fora i eixir, calc de l’italià fuoriuscito, segle XV.
Adjectiu modifica
foraeixit m.
- sortit, fora de si
- «Quasi foraexit de seny, començà a cridar grans crits» (Curial e Güelfa)
- exiliat
Descendents modifica
- Castellà: foragido
Vegeu també modifica
- Obres de referència: Faraudo