Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /foɾ.ni.keˈɣe.sow/

forniqueguéssou

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb fornicar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [vosaltres/vós] forniquéssiu, forniquésseu, fornicàsseu, fornicàssiu o fornicàreu.