Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /foɾ.ni.keˈɣe.ses/
  • Rimes: -eses

forniqueguesses

  1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb fornicar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] forniquessis, forniquesses, fornicassis, fornicasses o fornicares.