gosares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ɡuˈza.ɾəs/
	balear /ɡoˈza.ɾəs/, /ɡuˈza.ɾəs/
Occidental:	/ɡoˈza.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

gosares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de gosar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb gosar.

Miscel·lània

• Síl·labes: go·sa·res (3)
• Anagrames: ogressa, rosegàs, rossega, rossegà