imperaré

Potser volíeu: imperare

Català

Verb

imperaré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de imperar.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pe·ra·ré (4)
• Anagrama: prearíem

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /im.pe.ɾaˈɾe/

Americà: alt /im.p(e).ɾaˈɾe/, baix /im.pe.ɾaˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

imperaré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb imperar