imperara

Potser volíeu: imperarà

Català

Verb

imperara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb imperar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb imperar

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pe·ra·ra (4)
• Anagrames: apriarem, apriàrem, aprimaré, arparíem, empraria, pairarem, pairàrem, pararíem, raparíem