implore

Potser volíeu: imploré

Català

Verb

implore

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de implorar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb implorar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb implorar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb implorar

Miscel·lània

• Síl·labes: im·plo·re (3)
• Heterograma de 7 lletres (eilmopr)
• Anagrames: ompliré, polirem, polírem

Anglès

• Pronúncia: /ɪmˈplɔː/

Verb

implore ‎(3a persona singular present implores, gerundi imploring, passat i participi implored)

1. implorar