imprecació

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /im.pɾə.kə.siˈo/, occidental /im.pɾe.ka.siˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí imprecatio

Nom

imprecació f. ‎(plural imprecacions)

1. Expressió amb la que es demana o es manifesta desig de que vingui mal a algú.

Sinònims

• maledicció

Traduccions

Traduccions

• Anglès: imprecation ^(en)
• Castellà: imprecación ^(es)
• Francès: imprécation ^(fr)
• Italià: imprecazione ^(it)
• Llatí: imprecatio ^(la)
• Portuguès: imprecação ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pre·ca·ci·ó (5)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot